El 95% dels enquestats considera que els menors estan desprotegits a Internet i aproven mesures com el control parental, l’edat mínima obligatòria per a l’accés a xarxes i la regulació de la publicitat dirigida a menors.
Una àmplia majoria d’enquestats (71%) creu que la participació a Internet hauria d’estar lligada a la identificació obligatòria, davant un 24% que defensa la participació anònima.
L’Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, elaborada per Fundació “la Caixa”, Universitat de Barcelona, Red.es i Fundació Hermes, constata que un 69% dels enquestats considera insuficient la protecció actual dels drets digitals i que hi ha una alta demanda entre la ciutadania de regulació per garantir la seguretat a la xarxa.
La ciutadania reclama una protecció efectiva dels seus drets en el món digital en assumptes que afecten la seva activitat diària i els col·lectius més vulnerables com els menors. Així ho reflecteix l‘Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, el primer estudi que avalua el coneixement de la població espanyola sobre els drets digitals, així com la seva valoració sobre els riscos, reptes i oportunitats de l’entorn digital. És un projecte elaborat per Fundació “la Caixa”, Red.es i Fundació Hermes, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, desenvolupat en el marc del Observatorio de Derechos Digitales i presentat avui, durant la primera jornada de la “I Trobada Internacional per als Drets Digitals” organitzada pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona. La investigació mostra el retrat més complet fins a la data de com viu i afecta la ciutadania la transformació digital.
Quins drets digitals han de ser protegits per llei
Davant els riscos associats a la digitalització, els enquestats mostren un ampli consens sobre la protecció legal d’activitats especialment exposades. Així, la pràctica totalitat de la ciutadania considera que la privacitat i la protecció de dades (96%), i la protecció davant situacions d’assetjament, missatges d’odi i difamació en plataformes digitals (94%), han de ser protegits per llei. Igualment, el 89% estima que l’esborrat d’informació personal disponible a internet i l’accés assequible a internet (81%) haurien de gaudir de protecció legal.
Altres drets que, segons l’opinió majoritària, han de ser legalment reconeguts són la llibertat d’expressió en plataformes digitals (76%), l’existència d’algoritmes no discriminatoris (73%) i el dret a la revisió humana de decisions automatitzades (72%).
Els enquestats assenyalen majoritàriament les administracions públiques (45%) i les empreses tecnològiques (39%) com les entitats responsables de garantir els drets digitals.
Un altre dels elements a destacar és la preocupació generalitzada per la protecció dels menors en l’entorn digital. El 95% considera que els menors estan poc o gens segurs en l’entorn digital, i es va detectar un ampli consens sobre la necessitat d’implementar mesures de protecció. El control parental està recolzat pel 96% dels enquestats, la implantació d’una edat mínima per a l’ús d’smartphones pel 91% i la regulació de la publicitat dirigida a menors pel 96%.
Pel que fa als mitjans preferits per informar-se, fins als 29 anys les xarxes socials són la primera opció (55%). A mesura que augmenta l’edat, els altres mitjans van guanyant més pes en les preferències.
Pel que fa a les notícies falses, la majoria cita les xarxes socials (88%) com els entorns en què més es difonen. Davant d’aquest escenari, el 78% afirma verificar habitualment el contingut d’internet, ja sigui consultant altres fonts dins del mateix internet (53%) o en fonts externes (25%). Un 18% admet no comprovar la seva veracitat. Sobre la difusió dels discursos d’odi, de nou les xarxes socials (86%) són percebudes com el mitjà en què més sovint o molt sovint es difonen aquest tipus de missatges.
Riscos i participació online
Pel que fa a la seguretat a internet, un 69% de la població amb educació obligatòria se sent poc o gens segura, percentatge que baixa al 35% entre els que tenen educació superior. Entre els principals riscos de l’ús d’internet, s’assenyala la privacitat i el control de dades personals (48%); les estafes i els robatoris (48%), la suplantació d’identitat (30%), l’accés a informació falsa (25%) i l’assetjament, fustigació i insults (19%), El 33% de la població entre 18 i 29 anys afirma haver estat víctima d’assetjament a internet.
Davant la pregunta sobre la manera de participar en l’espai digital, el 71% dona suport a la identificació obligatòria per participar en xarxes socials i fòrums davant un 24% que defensa la participació anònima.
Percepció sobre les empreses tecnològiques
La ciutadania assenyala que les empreses tecnològiques acumulen massa poder econòmic (88%) i massa informació personal (85%) dels ciutadans amb les seves activitats. Un 64% pensa que aquestes companyies desenvolupen una activitat beneficiosa.
Intel·ligència Artificial: límits i desenvolupament
El 77% demana més regulació de la Intel·ligència Artificial i el 56% prefereix que el seu desenvolupament s’alenteixi. El 49% creu que la IA tindrà efectes positius per a gent com ella.
“Drets Digitals” com a concepte global
L’informe posa de manifest la importància de la pedagogia i l’alfabetització per augmentar el coneixement sobre els “drets digitals” en el seu conjunt com una extensió dels drets de les persones en l’esfera digital, en un context en què set de cada 10 ciutadans han sentit parlar del terme “drets digitals”, però un 28% no sabria explicar-ho.
Competències digitals
Finalment, nou de cada 10 ciutadans entre 18 i 44 anys consideren que la tecnologia digital és fàcil d’usar, una xifra que cau al 46% entre els majors de 60 anys. i al 44% entre les persones amb nivells d’estudis més baixos, especialment en tasques de relativa complexitat com realitzar tràmits administratius en línia.
Aprofundint en els tràmits administratius, entre el 70 i el 80% de la població entre 18 i 59 anys afirma que la digitalització de les administracions públiques els ha facilitat la vida, una xifra que baixa al 49% entre els majors de 60. En aquesta franja d’edat un 40% assenyala que els tràmits online amb els serveis públics els dificulten la seva vida.
La investigació combina una enquesta quantitativa a 2.500 ciutadans amb un estudi qualitatiu. El treball de camp va ser realitzat entre el 20 d’octubre i el 9 de desembre de 2025.
Valoració de l’enquesta
Les dades de l’enquesta han estat analitzades en una taula rodona en la qual s’ha preguntat als participants si estem realment protegits en l’entorn digital.
María González Veracruz, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, ha indicat que “aquest informe, fruit de la rellevant tasca que ve desenvolupant l’Observatorio de Derechos Digitales, confirma que les mesures que el Govern d’Espanya està impulsant per protegir els drets digitals estan donant resposta a les inquietuds de la ciutadania, especialment, pel que fa al desenvolupament d’un marc regulador adequat i a la necessitat de protegir a els nostres menors. No farem ni un pas enrere: tenim els mateixos drets a les xarxes que al carrer”.
Luisa Alli, directora general de Fundació Hermes, ha manifestat que “les dades apunten a un mandat social molt clar: més garanties en l’entorn digital. Això implica protegir millor els menors, respondre a la desinformació i assegurar que l’ús de dades i la tecnologia es regeix per regles comprensibles i exigibles”.
Per a Jesús Herrero, director general de Red.es, l’informe “evidencia que la població reclama la fi d’una xarxa sense llei, la creació d’un entorn digital en el qual es garanteixin els drets al mateix nivell que ocorre en el món físic i que estigiui al servei de la ciutadania”.
Per la seva banda, David Casado, responsable de la Unitat de Prospectiva, Recerca i Avaluació de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, destaca que “aquest estudi confirma que els drets digitals han passat de ser un debat abstracte a una preocupació quotidiana. La ciutadania demana que la transformació digital es faci amb seguretat, equitat i confiança, i amb especial atenció a la protecció de la infància.
Per a Jordi Muñoz, professor associat de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, “l’enquesta mostra una combinació molt significativa: preocupació alta i una demanda clara de regles i mecanismes de protecció. El consens al voltant dels menors és gairebé universal, i el missatge general és que la ciutadania vol drets digitals que es tradueixin en mesures concretes i avaluables, i espera que tant els poders públics com les empreses tecnològiques s’impliquin en la seva protecció”.