Agenda

Des dels oracles de l’Antiguitat fins als astròlegs medievals, les societats sempre han buscat veus capaces d’anticipar el que ha de venir. Avui, aquesta funció la exerceixen els algoritmes, les grans plataformes tecnològiques i els científics de dades. En aquest diàleg, Carissa Véliz i el ministre Óscar López exploraran els reptes ètics i polítics que planteja l’ús massiu de dades en les democràcies actuals.

La conversa tractarà preguntes urgents que interpel·len directament els governs: en quina mesura les prediccions algorítmiques són, en realitat, instruments de poder sobre la ciutadania? Per què més dades no garanteixen millors decisions col·lectives? Com afecta la IA la distribució del risc en una societat que aspira a ser justa?

Una conversa entre el pensament crític i l’acció política, entre l’acadèmia i el govern, sobre una pregunta que no admet demora: com construïm institucions democràtiques capaces d’utilitzar la predicció sense quedar-ne sotmeses?

(Sessió en espanyol)

Generar un debat crític i informat que ajudi a repensar com dissenyar, desplegar i governar la convergència tecnològica en coherència amb els reptes socials, democràtics i de poder del segle XXI. La conversa buscarà anar més enllà dels discursos simplificadors (ja sigui d’innovació inevitable o de promeses tecnològiques abstractes) per obrir un diàleg honest sobre responsabilitats, decisions col·lectives i models de governança.

Es tracta de situar la tecnologia no com un fi en si mateix, sinó com una infraestructura política i social que condiciona drets, distribueix oportunitats i redefineix les regles de convivència. La pregunta de fons no és quines tecnologies venen, sinó qui decideix com s’integren en la societat, amb quins criteris i al servei de quin tipus de contracte social en el sentit rousseaunià del terme: com renovem les promeses contingudes en el contracte social dels segles anteriors?

(Sessió en espanyol)

A mesura que les llars, els carrers i altres espais quotidians s’omplen de dispositius intel·ligents i afectius, la ciberseguretat deixa de ser una qüestió merament tècnica per convertir-se en un assumpte de confiança, intimitat i cura diària. En aquest context, col·lectius més vulnerables s’enfronten de manera especialment intensa a riscos com el phishing, el frau o l’exposició de dades sensibles. Aquesta taula rodona abordarà com repensar la ciberseguretat des d’una perspectiva més humana, inclusiva i centrada en la protecció de les persones.

(Sessió en espanyol)

Provocació poètica – Aquesta sessió proposa una mirada crítica i contemporània sobre com es construeixen la identitat i l’experiència en entorns digitals. S’explorarà com les generacions més joves no només utilitzen les plataformes digitals com a eines, sinó que les converteixen en espais habitats on construeixen relacions, negocien la seva identitat i experimenten noves formes d’expressió i pertinença. La sessió posarà el focus en les dinàmiques de visibilitat, autenticitat i pressió social que travessen aquests entorns, així com en les oportunitats que ofereixen per a la creació de comunitat i l’articulació de noves narratives personals i col·lectives.

(Sessió en espanyol)

Aquesta sessió se centra en el paper dels joves com a actors clau en el panorama digital actual, no només com a usuaris, sinó com a agents actius en la creació d’espais digitals més segurs, responsables i respectuosos. A partir d’experiències reals i perspectives diverses, es reflexiona sobre com interactuen les noves generacions amb les xarxes socials, què esperen de les plataformes i quins drets consideren innegociables en l’entorn digital.

(Sessió en anglès)

Dues mirades audiovisuals que comparteixen un mateix impuls: entendre com es construeixen les identitats de gènere en el món digital, sense judicis fàcils ni simplificacions. Leticia Dolera i Louis Theroux dialoguen sobre com han abordat, des de la ficció i el documental, els nous espais on s’articula la construcció de gènere: les xarxes socials, els algoritmes i les comunitats en línia. Explorarem per què és urgent que el cinema i la televisió cartografiïn aquests territoris digitals, i com una narrativa honesta sobre la machosfera pot contribuir a generar consciència crítica, conversa i transformació social.

(Sessió en espanyol)

El sentit d’urgència per protegir els menors en els entorns digitals és àmpliament compartit entre governs de diferents parts del món. Les estratègies varien, però hi ha un consens creixent al voltant de limitar l’accés a les xarxes socials a partir dels 16 anys. En aquesta taula recorrem diferents aproximacions de política pública, des de la prohibició i la protecció fins al foment actiu del benestar digital. S’analitzarà la perspectiva europea des de diferents angles i s’incorporarà l’experiència d’Austràlia com a país pioner en regulació. El debat abordarà els riscos i beneficis de les propostes vigents, amb una premissa clara: les limitacions tècniques de la verificació d’edat no poden convertir-se en un fre per protegir els menors, ni en una excusa per a la vigilància massiva.

(Sessió en espanyol)