- Durant la seva intervenció en la segona jornada de la Trobada pels Drets Digitals, l’experta en dades i responsable de la publicació dels ‘Facebook Papers’, Frances Haugen, ha reclamat que les marques destinin un petit percentatge de la seva inversió publicitària a plataformes en línia que compleixin estàndards de transparència.
- Giuliano da Empoli, consultor polític i autor de El mag de Kremlin: “Tenim lleis i no les estem aplicant per por i per qüestions geopolítiques. Les lleis es poden debatre. Són lleis intel·ligents, així que comencem per aplicar-les.”
- Carl Öhman, investigador i especialista en llegat digital: “Les plataformes digitals s’estan convertint en els cementiris digitals dels nostres dies. És important debatre quines dades mereixen ser preservades per a la posteritat.”
La transparència de les plataformes i la protecció de la joventut en entorns digitals centren els continguts de la segona jornada de la Trobada Internacional pels Drets Digitals, organitzada a Barcelona pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital, en el marc de l’Observatori de Drets Digitals. L’esdeveniment ha comptat amb la participació de l’experta en dades i responsable de la publicació dels ‘Facebook Papers’, Frances Haugen, que ha criticat la manca de transparència de les grans plataformes socials i la seva aposta pels beneficis, sense tenir en compte l’efecte dels seus continguts. Segons la seva opinió, “quan les plataformes van haver d’escollir entre seguretat pública i beneficis, van escollir els beneficis”.
Haugen ha recordat que “durant un temps, semblava que les coses havien canviat i que les plataformes eren conscients dels efectes negatius dels seus serveis, però aquestes lliçons no han perdurat”. L’extraballadora de Facebook ha lamentat que la situació ja no sigui així i ha considerat que “ara podem presentar-nos davant d’un jutge amb documents sobre el funcionament d’aquestes eines i reclamar tota la informació sobre què consumeixen els nostres fills”.
Haugen ha reivindicat l’acció judicial, recordant la recent resolució d’un jurat de Los Angeles sobre el disseny d’algoritmes addictius i perjudicials per a menors per part de les plataformes. “Una sanció de 6 milions de dòlars per indemnitzar els danys provocats a una sola persona pot semblar irrellevant, però importa, perquè si tenim 150.000 nens afectats als Estats Units, la xifra puja fins al trilió de dòlars. Aquestes són xifres que generen conseqüències”.
Sobre el funcionament actual de les plataformes, Haugen ha indicat que “se centren en l’economia de l’atenció: la gent proporciona atenció, les plataformes la venen i els anunciants la compren. Això significa que poden empitjorar l’experiència i continuar generant beneficis, sempre que millorin la manera de retenir l’atenció”.
Per canviar aquest paradigma, l’experta ha instat a avançar cap a “un model de negoci digital que prioritzi la confiança de l’usuari”. Amb l’objectiu d’afavorir aquest canvi, Haugen ha presentat una iniciativa amb la qual insta les marques a destinar un 10% de la seva inversió publicitària a plataformes i xarxes socials que compleixin determinats estàndards de transparència, com ara la publicació de mètriques sobre el seu impacte real en els usuaris.
Entre les mesures proposades, destaca la implementació d’enquestes periòdiques a usuaris, especialment a menors d’edat, per avaluar l’impacte real de les xarxes en aspectes com l’addicció, el descans, el rendiment acadèmic o l’exposició a continguts no desitjats. També el compromís real de les plataformes de compartir els resultats d’aquestes enquestes “per afavorir la transparència amb l’usuari”.
En aquest context, va destacar iniciatives reguladores, com les impulsades per la Unió Europea, que han avançat en exigir més transparència, tot i que encara troben resistència per part de les grans plataformes.
Drets digitals davant del nou “caos digital”
Per la seva banda, Giuliano da Empoli, president del think tank Volta i autor del best-seller El mag del Kremlin, ha abordat en la seva ponència com els actors polítics utilitzen dades i algoritmes per influir en societats senceres. A partir de la seva anàlisi, explora la lògica del “caos digital”, un entorn en què la viralitat i la polarització es converteixen en eines de poder, redefinint les regles del joc democràtic.
Pel que fa a la regulació de l’entorn digital, Da Empoli ha citat “el model americà, en què són poderosos, però increïblement distòpics”; també ha fet referència al model xinès, un país “on han entès que això és una qüestió de poder, no només política o econòmica”. Finalment, sobre Europa, ha conclòs que es tracta d’“un model democràtic sobre el digital i la IA, que és perfectament possible però que encara no existeix realment”.
Da Empoli ha contribuït al debat sobre si els drets digitals poden establir límits efectius a aquestes formes d’influència per equilibrar el poder entre ciutadans, plataformes i governs en l’era digital. “Hi ha una aliança entre populistes que volen tornar al passat i visionaris posthumans que volen anar més enllà de la condició humana. No cal coincidir en l’objectiu final, sinó en allò del qual et vols desfer, que és allò que limita el teu poder”, ha explicat.
Les dades i la privacitat post mortem
Durant la segona jornada del I Encuentro Internacional por los Derechos Digitales, l’investigador de l’Oxford Internet Institute i especialista en llegat digital, Carl Öhman, ha participat juntament amb Simona Levi, activista i impulsora de la plataforma de defensa i divulgació dels drets digitals Xnet, en un debat sobre com protegir el nostre llegat digital (perfils socials, imatges, enregistraments, rastres biomètrics…) després de la mort.
Alguns dels temes tractats durant la sessió han abordat la gestió de la identitat digital després de la mort, la monetització de la memòria digital i el paper de les plataformes, les famílies i les institucions en la presa de decisions.
“En les pròximes tres dècades, 2,2 mil milions de persones moriran i deixaran moltes dades darrere seu. Hi haurà més usuaris morts de Facebook que vius l’any 2060. Aquestes dades constitueixen l’herència digital de les societats. Qui tingui aquestes dades controlarà com les societats es relacionen amb el seu passat col·lectiu”, ha explicat Öhman.
En aquesta sessió, els ponents han posat de manifest la necessitat d’un marc legal que garanteixi els límits de la privacitat més enllà de la vida.